Acolorím l´Esperança/
Colouring Hope
Un llibre per apendre, adaptar i abraçar l´emergencia climatica i els canvis que vivim. Edat recomanada de 4 a 99 anys.
A book for learning, adapt and embrace the Climate Emergency. Recommended age: 4 to 99 years old.
demana un fes clic aquí
Ask for one click here
Interconnections
Interconnexions
Reconèixer-nos com a part de tot l’existent, ens regala la sensació de sentir-nos part d alguna cosa i al mateix temps alguna cosa que ens sosté. Així en sentir la connexió amb el tot ens és més fàcil poder cuidar-ho, com ens cuidem a nosaltres mateixos.
Recognizing ourselves as part of everything that exist, gives us the feeling of being part of something and at the same time something that sustain us. Thus by feeling the connection with the whole it is easier for us to be able to take care of it, as we take care of ourselves.
Resiliència
Resilience
Les experiències doloroses i traumàtiques poden canviar completament la vida d’una persona. I també, és en aquestes situacions que una persona pot aprendre i sortir més forta. Per a això, és fonamental tenir resiliència. La capacitat que tenen els éssers humans per actuar de manera positiva davant de les adversitats. De fet, analitzar per què és important la resiliència en nens, és un tema interessant i necessari que cal abordar des dels primers anys de vida, per així poder tenir més oportunitat d’adaptació davant de les dificultats, i es busca de manera constructiva ensenyar habilitats per a la vida com la comunicació assertiva, la cooperació o la resolució no violenta de conflictes, la gratitud
Ensenyar la resiliència és clau en la teva feina com a pare, mare, company.
Painful and traumatic experiences can completely change a person’s life. And also, it is in these situations that a person can learn and come out stronger. For this, it is essential to have resilience. The ability of human beings to act positively in the face of adversity. In fact, analyzing why resilience is important in children is an interesting and necessary topic that needs to be addressed from the first years of life, in order to have more opportunity to adapt in the face of difficulties, and it is sought in a constructive way to teach life skills such as assertive communication, cooperation or non-violent conflict resolution, gratitude Teaching resilience is key in your work as a father, mother, colleague.
Preservant la Salut del Sòl
Preserving Soil Health
Tota la vida terrestre depèn del sòl, o indirectament. Tot i que la nostra comprensió de la terra vegetal ha crescut a passos de gegant durant les últimes dècades, encara estem perdent aquest recurs inestimable a un ritme aterridor.
Menys del trenta per cent de la terra vegetal del món es manté en condicions justes o acceptables. La fragilitat d’aquesta capa vital es pot il·lustrar a través d’una comparació senzilla: si hom imagina la terra com una taronja, la capa vegetal extremadament fina no és més gruixuda que la brillantor de la pell d’aquesta taronja. Una sorprenent varietat de criatures depèn d’aquesta «brilla» per a totes les seves necessitats bàsiques.
Paral·lelament, el sòl està patint un dany irreparable per la salinització, per exemple, a conseqüència de la tala de boscos sovint llunyans. Hi ha pocs llocs en sistemes naturals en què els sòls estan ben conservats. Hi ha enfocaments per millorar la qualitat del sòl i augmentar la quantitat del sòl.
Fomentar els organismes vius
El segon enfocament se centra en els organismes vius, les seves taxes metabòliques i els sistemes de vida més amplis, com les xarxes tròfiques. Tots els organismes vius obtenen nutrició del seu entorn: les plantes treuen nutrients del sòl i de l’aire; els animals consumeixen plantes. Els fems estan formats per diversos elements.
L’aigua també flueix pels animals. Per exemple, les vaques consumeixen enormes quantitats d’aigua, que passa i surt com a orina rica en nitrogen, amb molts altres compostos dissolts. Aquesta orina es distribueix per tot el paisatge, la qual cosa pot suposar un benefici enorme per a la qualitat del sòl.
Revegetar
Revegetation
All terrestrial life depends on soil, directly or indirectly. Although our understanding of topsoil has grown by leaps and bounds over the past decades, we are still losing this invaluable resource at a frightening pace.
Less than thirty per cent of the world’s topsoil remains in fair or acceptable condition. The fragility of this vital layer can be illustrated through a simple comparison: if one imagines the earth as an orange, the extremely thin topsoil layer is no thicker than the shine on the skin of that orange. An astonishing variety of creatures rely on this ‘shine’ for all of their basic necessities.
At the same time, soil is being damaged irreparably by salinisation, for example resulting from the clear-cutting of forests that are often far away. There are only a few places in natural systems in which soils are well conserved.
There are approaches to improve soil quality and increase soil quantity.
Encourage living organisms
The second approach focuses on living organisms, their metabolic rates and the broader systems of life, such as food webs. All living organisms derive nutrition from their environments: plants pull nutrients from the soil and air; animals consume plants. Manures are comprised of various elements.
Water also flows through animals. For example, cows consume enormous amounts of water, which passes through and comes out as nitrogen-rich urine, with many other dissolved compounds. This urine is distributed throughout the landscape, which can be an enormous benefit to soil quality.
La revegetació és una pràctica que consisteix a retornar l’equilibri o restaurar la coberta vegetal d’una zona on les seves formacions vegetals originals estan degradades o alterades. Els objectius de revegetar es poden resumir així:
Millorar l’estabilitat del sòl (o terreny) a llarg termini i protegir-ho contra l’erosió hídrica i l’eòlica.
Reducció de la lixiviació a través del terreny.
Disminució de la quantitat d’elements tòxics abocats en cursos d’aigües superficials i subterrànies.
Desenvolupament d’ecosistemes concordes al mitjà circumdant per a ajudar a la recolonització natural i al manteniment de l’equilibri ecològic d’espècies.
Energies Renovables
Renewable Energies
Revegetation is a practice that consists of returning the balance or restoring the plant cover of an area where its original plant formations are degraded or altered. The objectives of revegetation can be summarized as follows:
Improve the stability of the soil (or terrain) in the long term and protect it against water and wind erosion.
Reduction of leaching through the land.
Decrease in the amount of toxic elements discharged into surface and underground water courses.
Development of ecosystems in harmony with the surrounding environment to help natural recolonization and the maintenance of the ecological balance of species.
Beneficis de les energies renovables
Generar energia que no produeix emissions de gasos d’efecte hivernacle a partir de combustibles fòssils i redueix alguns tipus de contaminació atmosfèrica. Diversificar el subministrament energètic i reduir la dependència dels combustibles importats. Creació de desenvolupament econòmic i llocs de treball en la fabricació, la instal·lació i més.
Les renovables són una font d’energia essencial per al futur i un dels aliats més importants del món en la carrera per aturar l’escalfament global i assolir les emissions netes zero. Són fonts molt més netes i tenen una petjada ambiental molt mínima que els combustibles fòssils com el carbó i el gas natural.
Benefits of renewable energies Generating energy that does not produce greenhouse gas emissions from fossil fuels and reduces some types of atmospheric pollution. Diversify energy supply and reduce dependence on imported fuels. Creating economic development and jobs in manufacturing, installation and more. Renewables are an essential energy source for the future and one of the world’s most important allies in the race to stop global warming and achieve net zero emissions. They are much cleaner sources and have a very minimal environmental footprint than fossil fuels such as coal and natural gas
Permaculture
La permacultura integra la terra, els recursos, les persones i el medi ambient mitjançant sinergies mútuament beneficioses, imitant els sistemes de circuit tancat i sense residus que es veuen en diversos sistemes naturals. La permacultura estudia i aplica solucions holístiques aplicables en contextos rurals i urbans a qualsevol escala. Es tracta d’una caixa d’eines multidisciplinària que inclou agricultura, captació d’aigua i hidrologia, energia, construcció natural, silvicultura, gestió de residus, sistemes animals, aqüicultura, tecnologia adequada, economia i desenvolupament comunitari. La permacultura (la paraula, encunyada per Bill Mollison, és un acrònim d’agricultura permanent i cultura permanent) és el disseny i el manteniment conscients d’ecosistemes productius agrícoles que tenen la diversitat, l’estabilitat i la resiliència dels ecosistemes naturals. És la integració harmònica del paisatge i les persones, proporcionant els seus aliments, energia, refugi i altres necessitats materials i no materials d’una manera sostenible. Sense agricultura permanent no hi ha possibilitat d’un ordre social estable.
Permaculture integrates land, resources, people and the environment through mutually beneficial synergies – imitating the no waste, closed loop systems seen in diverse natural systems. Permaculture studies and applies holistic solutions that are applicable in rural and urban contexts at any scale. It is a multidisciplinary toolbox including agriculture, water harvesting and hydrology, energy, natural building, forestry, waste management, animal systems, aquaculture, appropriate technology, economics and community development.
Permaculture (the word, coined by Bill Mollison, is a portmanteau of permanent agriculture and permanent culture) is the conscious design and maintenance of agriculturally productive ecosystems which have the diversity, stability, and resilience of natural ecosystems. It is the harmonious integration of landscape and people — providing their food, energy, shelter, and other material and non-material needs in a sustainable way. Without permanent agriculture there is no possibility of a stable social order.
Agricultura Regenerativa Regenerative Agriculture
L’agricultura regenerativa és un tipus d’agricultura que es val de tècniques per a reconstruir la matèria orgànica i la biodiversitat d’un sòl, amb el propòsit de revertir els efectes generats per l’escalfament global.
Aquest tipus d’agricultura implica una sèrie de canvis en les tècniques que s’utilitzen per a treballar la terra, i cadascuna d’ells es regeix pels següents principis:
Reduir el mal físic, biològic o químic dels sòls. Per exemple, els agricultors regeneratius no utilitzen el cultiu per a preparar la terra, i eviten l’ús de productes químics que puguin afectar els microorganismes que viuen en la terra.
Cobrir el sòl amb material vegetal que millori la retenció d’aigua, previngui l’erosió de la terra, i augmenti la qualitat dels sòls.
Promoure la biodiversitat. En aquesta mena d’agricultura la diversitat és un element central, ja que d’ella depèn la salut dels sòls i la capacitat de les plantes d’absorbir els nutrients de la terra. Per a algunes persones, això es pot aconseguir a través de la rotació de cultius.
Mantenir les arrels vives en el sòl. La idea d’això és que els camps mai estiguin buits, per això, se sembren llavors de cobertura abans d’eliminar les arrels, amb el propòsit de mantenir el cicle de l’aigua i dels nutrients de la terra.
Integrar als animals dins de l’activitat agrícola. El pasturatge sobre els cultius de cobertura, per exemple, és molt útil per a fertilitzar la terra de manera natural. Així mateix, la integració dels animals en la producció ajuda a prevenir els efectes de qualsevol mena de plaga.
Regenerative agriculture is a type of agriculture that uses techniques to rebuild the organic matter and biodiversity of a soil, with the aim of reversing the effects generated by global warming. This type of agriculture involves a series of changes in the techniques used to work the land, and each of them is governed by the following principles: Reduce physical, biological or chemical damage to soils. For example, regenerative farmers do not use the crop to prepare the land, and avoid the use of chemicals that can affect the microorganisms that live in the land. Cover the ground with plant material that improves water retention, prevents soil erosion, and increases soil quality. Promote biodiversity. In this type of agriculture, diversity is a central element, since the health of the soil and the ability of the plants to absorb nutrients from the earth depend on it. For some people, this can be achieved through crop rotation. Keep the roots alive in the soil. The idea behind this is that the fields are never empty, so cover seeds are sown before the roots are removed, with the aim of maintaining the soil’s water and nutrient cycle. Integrate animals into agricultural activity. Grazing on cover crops, for example, is very useful for naturally fertilizing the soil. Likewise, the integration of animals in production helps to prevent the effects of any type of pest.
Ramaderia Regenerativa Regenerative Grazing
La ramaderia regenerativa és un sistema de producció agroforestal articulat amb les dinàmiques de la naturalesa que mitjançant pràctiques de maneig, incrementa la productivitat i redueix els costos de producció, promovent un major retorn sobre la inversió. Té cura de les animals, del sol i dels éssers humans. Es basa en la rotació dels bèstia per fer una còpia íntegra de com es mou la naturalesa.
Regenerative farming is an agroforestry production system articulated by the dynamics of nature that combines management practices, increases productivity and reduces production costs, promoting a better return on investment.
Its cares for animals, the sun and human beings. It is based on the rotation of the beasts to make a complete copy of how nature moves.
Intercanvi Exchange
Tots estem despertant el fet que la indústria de la moda és desastrosament perjudicial per a les persones i el planeta. Però què hi farem? Els intercanvis de roba desvien els tèxtils dels abocadors. Mantenir els tèxtils fora dels abocadors redueix les emissions de gasos d’efecte hivernacle i el consum d’energia. A mesura que els tèxtils (roba, calçat, complements, etc.) es descomponen emeten gasos d’efecte hivernacle nocius que contribueixen directament al canvi climàtic. Els intercanvis requereixen menys consum d’energia a tota la cadena de subministrament de la moda (inclòs el final de la vida útil). És un acte de rebel·lió contra la indústria de la moda. El decreixement proposa reduir el consum de béns que no satisfan cap necessitat –per exemple, l’energia malgastada en edificis mal aïllats– però no el consum de béns que només es poden proporcionar en forma de mercaderies, perquè impliquen tecnologies complexes.
We are all waking up the the fact that the fashion industry is disastrously harmful for people and the planet. But what are we going to do about it?
Clothing swaps divert textiles from landfills. Keeping textiles out of landfills reduces greenhouse gas emissions and energy usage.
As textiles (clothes, shoes, accessories, etc.) decompose they emit harmful greenhouse gases directly contributing to climate change.
Swaps require less energy usage across the fashion supply chain (including end of life). It´s an acto of rebelion against the fashion industry.
Degrowth
Proposes to reduce the consumption of commodities that do not satisfy any real need-e.g. the energy wasted in poorly insulated buildings- but not the consumption of goods that can only provided in the dorm of commodities, because they involve complex technologies.
Transports Ecológics Ecological Transports
Quan parlem d’emissions generades pel transport hem de diferenciar entre aquelles que contribueixen al canvi climàtic i aquelles que afecten de manera directa la salut humana, és a dir, les que afecten la qualitat de l’aire. Les primeres estan constituïdes per les emissions de CO2. El transport suposa el 30% de les emissions totals de CO2 a Europa i les emissions de CO2 provinents dels turismes han crescut un 80% entre 1990 i l’actualitat. Les segones inclouen gasos i partícules diverses com els òxids de nitrogen (NOX), el monòxid de carboni (CO), els compostos orgànics volàtils (COV) i les partícules (PM) entre d’altres. Totes dues són importants, però responen a fenòmens diferents. Que puc fer per ajudar al planeta: Caminar o anar en bici, utilitzar els transports, col·lectius, escollir un cotxe amb menys consum o híbrid, volar menys.
Consum Responsable Resposible Consumption
Eco friendly transportation alternatives
Eco-friendly transportation options, such as bikes, public transport, and electric cars, can reduce the overall consumption of fossil fuels. Decreasing the emission of harmful greenhouse gases can make the air cleaner, improving health and reducing people’s likelihood of developing respiratory diseases
What can I do to help the planet:
Walk ir ride a a bike, use public transport, choose a car with lees consumption or hybrid, fly less.
Reduir, reutilitzar i reciclar, ensenya als nens i les nenas que no tot s’ha d’utilitzar i tirar. Reutilitzar envasos, reciclar roba, fer servir detergent ecològics, fer servir l’aigua de la dutxa pel WC o les plantes, etc. Són moltes les accions que podem fer per fer més eficient el nostre consum i protegir el medi ambient i a nosaltres mateixos.
Reduce, reuse and recycle, teaches children that not everything is to be used and discarded. Reuse containers, recycle clothes, use detergent, etc. only as necessary. There are many actions we can take to make our consumption more efficient and to protect the environment.
Eco-Activisme
Eco-Activism
A mesura que els impactes del canvi climàtic s’intensifiquen cada any que passa, més i més joves s’uneixen al moviment pel canvi positiu. En liderar la discussió sobre el canvi climàtic, també estan difonent la consciència i motivant els altres perquè actuïn. Però lluny de ser víctimes passives, els joves de tot el món han començat a lluitar a una escala mai vista abans. Preneu Greta Thunberg. L’any 2018, el jove de 15 anys de Suècia va provocar un moviment global d’estudiants en edat escolar que reclamaven més mesures dels governs per lluitar contra el canvi climàtic. Ara milions de persones marxen per demostrar el seu suport. Ja sigui a través de l’educació, la tecnologia, la ciència o la llei, els joves d’arreu i arreu estan aprofitant les seves habilitats per defensar l’acció climàtica.
Som l’última generació que pot acabar amb el canvi climàtic. Podem i ho farem.
As the impacts of climate change intensify with each passing year, more and more young people are joining the movement for positive change. By leading the discussion around climate change, they are also spreading awareness and motivating others to take action.
But far from being passive victims, young people all over the world have begun to fight back on a scale never seen before. Take Greta Thunberg. In 2018, the 15-year-old from Sweden sparked a global movement of school-age students demanding greater action from governments to fight climate change. Now millions are marching to demonstrate their support.
Whether through education, technology, science or law ─ young people far and wide are tapping into their skills to speak up for climate action.
We are the last generation that can end climate change. We can and we will.
Ecofeminisme Ecofeminism
El feminisme ecològic és un concepte que s’ha conegut com a ‘ecofeminisme’. És una ideologia que combina l’ecologia, que és l’estudi de la relació entre els éssers vius i el seu entorn, amb el feminisme, en un intent d’aportar solucions alternatives a les inquietuds compartides d’ambdós camps. L’ecofeminisme reconeix la relació entre les dones i la natura; estudia detingudament les normes culturals, socials i polítiques que han configurat aquesta relació al llarg de la història. Si bé algunes feministes podrien veure positivament aquest tipus d’associació de dones amb la natura, algunes ecofeministes ho critiquen, argumentant que cap evidència ontològica demostri que les dones estiguin més a prop de la natura que els homes. En canvi, és l’enteniment mític comú el que permet als homes veure’s com a superiors a la natura i a les dones, el que condueix a l’engany que poden explotar tots dos per a les seves pròpies necessitats. De la mateixa manera, l’ecofeminisme creu que la raó per la qual els sistemes patriarcals tendeixen a associar les dones i les característiques femenines amb la natura és controlar, oprimir i explotar ambdues.
Gratitud Gratitude
Ecological Feminism is a concept that has come to be known as ‘Ecofeminism.’ It is an ideology that combines ecology, which is the study of the relationship between living beings and their environment, with feminism, in an attempt to provide alternative solutions to the shared concerns of both fields.
Ecofeminism acknowledges the relationship between women and nature; it carefully studies the cultural, social, and political norms that shaped this relationship throughout history. While some feminists might view this type of association of women with nature positively, some Ecofeminists criticize it, arguing that no ontological evidence demonstrates that women are closer to nature than men. Instead, it is the common mythical understanding that allows men to view themselves as superior to nature and women, which leads to the delusion that they can exploit both for their own needs. Similarly, Ecofeminism believes that the reason patriarchal systems tend to associate women and feminine characteristics with nature is to control, oppress, and exploit both.
Gratitude as a revolutionary act. (Joanna Macy)
Gratitude contributes
to hope, resilience and coping with crises. You can help us manage emotions like loss and stress. Gratitude can increase essential neurochemicals. An optimistic mindset releases feel-good neurochemicals such as dopamine, oxytocin and serotonin.
La gratitud com a acte revolucionari. (Joanna Macy)
La gratitud contribueix a l’esperança, resiliència i afrontament de les crisis. Podeu ajudar-nos a gestionar emocions com la pèrdua i l’estrès. La gratitud pot augmentar els neuroquímics essencials. Una mentalitat optimista allibera neuroquímics del benestar com ara la dopamina, l’oxitocina i la serotonina.
Inspiració Inspiration
Joanna Macy
Macy és doctora en Filosofia, mestra budista i ecologista profunda. És considerada referent en els moviments per la pau i la justícia social i ambiental, entrellaçant la seva investigació amb cinc dècades d’activisme. Va complir el 2 de maig 90 anys, i gran part de la seva vida i encara avui, transmet la manera de connectar aquesta espiritualitat amb l’ambient en què estem, convidant al canvi social i l’experiència espiritual com a manera de trobar l’equilibri que avui més que mai necessitem com a espècie.
Però la Joanna va en una direcció que transcendeix l’acostumada actitud pessimista i desesperançadora. I aquesta és la seva bandera, La Espreança Activa.
Vandana Shiva
Vandana és una física, filòsofa i escriptora índia. Una de les més prestigioses ecologistes, feministes i filòsofes de la ciència. Involucrada en la lluita contra el neoliberalisme i defensora dels drets dels pobles, sosté un compromís incondicional amb les dones i, especialment, amb la Terra, mare naturalesa de les nostres arrels.
Yayo Herrero
Antropòloga, enginyera, professora i activista ecofeminista.
A través de les seves paraules, el futur no es veu com un abisme de violència i extinció ineludibles, un apocalipsi paralitzant, sinó que alhora que esbossa de manera realista les amenaces, planteja l’existència de camins, mirades i pràctiques per a evitar aquest destí que se’ns presenta com a inexorable per a la majoria, del qual només podran escapar-se uns quants privilegiats si se segueix l’erràtic full de ruta del capitalisme depredador.
Joanna Macy
Macy is a Doctor of Philosophy, Buddhist teacher and deep environmentalist. She is considered a reference in the movements for peace and social and environmental justice, interweaving her research with five decades of activism. He turned 90 years old on May 2, and for a large part of his life and even today, he conveys the way to connect this spirituality with the environment we are in, inviting social change and spiritual experience as a way to find the balance that today more than ever we need as a species. But Joanna goes in a direction that transcends the usual pessimistic and hopeless attitude. And this is its flag, La Espreança Activa.
Vandana Shiva
Vandana is an Indian physicist, philosopher and writer. One of the most prestigious ecologists, feminists and philosophers of science. Involved in the fight against neoliberalism and defender of people’s rights, she maintains an unconditional commitment to women and, especially, to the Earth, mother nature of our roots.
Yayo Herrero
Anthropologist, engineer, teacher and ecofeminist activist. Through his words, the future is not seen as an abyss of inescapable violence and extinction, a paralyzing apocalypse, but at the same time that he realistically outlines the threats, he proposes the existence of paths, views and practices to avoid this a fate that is presented to us as inexorable for the majority, from which only a privileged few can escape if the erratic road map of predatory capitalism is followed.
Descarbonitzazió Descarbonisation
Què tenen en comú els elefants, les llúdrigues i les balenes? Tots augmenten la quantitat de carboni que es pot emmagatzemar als seus ecosistemes. Els elefants dispersen les llavors i trepitgen la vegetació baixa, permetent que creixin arbres més alts. Les llúdrigues marines mengen eriçons de mar, la qual cosa permet que les algues floreixin. Les balenes s’alimenten en profunditat i alliberen nutrients mentre respiren i descansen a la superfície, estimulant la producció de fitoplàncton. No són només aquests tres. Estem començant a aprendre que moltes espècies tenen efectes complexos en els seus entorns que canvien la quantitat de carboni emmagatzemat als ecosistemes circumdants, afectant finalment el canvi climàtic.
Les balenes capturen carboni a través del seu cos i facilitant nutrients a l’oceà, segons han descobert diversos estudis en l’última dècada. El colossal cos d’aquests cetacis és un gran dipòsit de carboni que s’emmagatzema durant la seva llarga vida. Quan moren, les carcasses s’enfonsen fins al fons de la mar, on el carboni queda segrestat durant centenars de milers d’anys.
A més, mentre viuen, les balenes traslladen nutrients essencials des del fons de la mar fins a la superfície i amb la seva colossal femta, que en anglès es coneixen com poo-namis (‘tsunamis de caca’), aporten minerals escassos en les mars, especialment ferro i nitrogen, per a la fertilització del fitoplàncton. Aquestes criatures microscòpiques no sols contribueixen amb almenys el 50% de tot l’oxigen de l’atmosfera sinó que s’estima que capturen fins al 40% de tot el CO que es produeix, la qual cosa segons l’informe equivaldria a 1,70 bilions d’arbres o quatre boscos com l’Amazones.
What do elephants, otters and whales have in common? They all increase the amount of carbon that can be stored in their ecosystems. Elephants disperse seeds and trample low vegetation, enabling taller trees to grow. Sea otters eat sea urchins, allowing kelp to flourish. Whales feed at depth and release nutrients as they breathe and rest at the surface, stimulating phytoplankton production. It isn´t just these three. We are beginning to learn that many species have complex effects on their environments that change the amount of carbon stored ny their sorrounding ecosystems -ultimately affecting climate change.
Whales capture carbon through their bodies and provide nutrients to the ocean, several studies have found in the past decade. The colossal body of these cetaceans is a large reservoir of carbon that is stored during their long lives. When they die, the carcasses sink to the bottom of the sea, where the carbon is sequestered for hundreds of thousands of years.
In addition, while living, whales move essential nutrients from the seabed to the surface and with their colossal faeces, which in English are known as poo-namis (‘poop tsunamis’), provide minerals that are scarce in seas, especially iron and nitrogen, for phytoplankton fertilization. These microscopic creatures not only contribute at least 50% of all the oxygen in the atmosphere but are estimated to capture up to 40% of all the CO produced, which the report says equates to 1, 70 trillion trees or four forests like the Amazon.
